Més enllà de les paraules: SE ME EMBORRACHÓ EL ALMA

L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

diumenge, 2 de novembre del 2008

SE ME EMBORRACHÓ EL ALMA

SE ME EMBORRACHÓ EL ALMA,
OS JURO QUE YO NO QUERÍA,
OCURRIÓ UN LUNES DE NOVIEMBRE,
CUANDO LA NOCHE ARROPABA AL DÍA.

ESTAS PALABRAS SON TAN VUESTRAS COMO MÍAS,
LAS DICTÓ MI CORAZÓN.....
PUES SE VOLVIÓ TRAVIESO Y JUGETÓN,
AL OFRECERLE SU MANO LA DULZURA.

ENTRE TODOS ESCRIBIMOS,
EN EL BLANCO FOLIO DE LA TÍMIDEZ,
UN PENTAGRAMA DE TERNURA,
Y EL RESPETO Y LA ALEGRIA COMPUSIERON LA PARTITURA.

Y OCURRIÓ QUE, SIN SABER Y SIN PENSAR,
LA SENSIBILIDAD FUÉ LA TINTA,
LA PIEL EL PINCEL,
Y CADA NOTA UNA CARICIA.

ES POR ELLO QUE A TODOS OS DIGO,
OS JURO QUE NO QUERÍA..........
SE ME EMBORRACHÓ EL ALMA,
CON TAN BELLA MELODIA.

VAIG COMPOSAR AQUEST SENZILL POEMA ARA FARÀ 4 ANYS, ARRAN D' UNA CLASSE, DE CREIXEMENT, ELS MEUS COMPANYS I LA MERÇE CONANGLA
VAN SER L' INSPIRACIÓ A ELLS DONCS GRÀCIES PER FER-HO POSSIBLE.

BCN, NOVEMBRE 2004 - 2008