Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dimarts, 29 d’abril del 2008

MODERNISME A L' EIXAMPLE

Publicat per a

1 comentari:

Anònim ha dit...

hola guapa, presiosa aquesta foto, quin lloc mes bonic. m'agrada molt l'encuadre i també el color. petons. ale

29 d’abril del 2008, a les 8:16

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)