Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dissabte, 20 d’agost del 2011

En la seva memòria.



Avui fa un any que falta la meva germana i crec que és el moment que aquest blog sigui acabat, fins i tot amb les meves petites aportacions.

Aquests últims dies he estat buscant entre les meves fotografies alguna que pogués transmetre tot el que a la meva germana la feia enfrontar-se a la seva malaltia amb una valentia que ja voldria jo per a mi, no he estat capaç de trobarne cap, però aquest matí he descobert aquest vídeo i he sabut que finalment les hi havia trobat.

Les seves imatges i la seva música ens recorden aquest esperit amb el qual Imma ens va deixar.

Vicents - Palafrugell Agost 2011

diumenge, 20 de març del 2011

RECORDS
















Entre els papers i imatges de la meva germana he trobat aquests dibuixos, el dibuix era una altra de les seves aficions i des de molt petita estava entre colors i pinzells. Avui els he recuperat i agrupat, també us deixo una imatge que li vaig fer fa ara 40 anys. Salutacions

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Epíleg a una història

Fotografía Alegría Santos

Este fin de semana Imma habría cumplido 57 años, no pudo ser y durante estos dos meses desde su perdida he estado poniendo en orden sus papeles.

Navegando entre las miles de imágenes que tenia en el ordenador, he encontrado unas carpetas con fotografías que ella no tuvo tiempo de arreglar y subir al blog.

Creo que a ella le habría hecho ilusión saber que esas imágenes no se iban a perder y quedar en el olvido, he decidido escoger 57 de ellas, tantas como años habría cumplido.

Son diferentes imágenes con diferentes temáticas, que de alguna manera nos recuerdan la pasión con que vivía los momentos en que se encontraba un poco mejor.

Desde esta tribuna quiero dar las gracias a todas las personas que conocisteis a mi hermana y a las que he descubierto a través de sus fotografías, porque en ellas se aprecia que muchos de los pocos "buenos momentos" que mi hermana vivió fueron en vuestra compañía.
Vicents Octubre 2010