Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dissabte, 20 d’agost del 2011

En la seva memòria.



Avui fa un any que falta la meva germana i crec que és el moment que aquest blog sigui acabat, fins i tot amb les meves petites aportacions.

Aquests últims dies he estat buscant entre les meves fotografies alguna que pogués transmetre tot el que a la meva germana la feia enfrontar-se a la seva malaltia amb una valentia que ja voldria jo per a mi, no he estat capaç de trobarne cap, però aquest matí he descobert aquest vídeo i he sabut que finalment les hi havia trobat.

Les seves imatges i la seva música ens recorden aquest esperit amb el qual Imma ens va deixar.

Vicents - Palafrugell Agost 2011

diumenge, 20 de març del 2011

RECORDS
















Entre els papers i imatges de la meva germana he trobat aquests dibuixos, el dibuix era una altra de les seves aficions i des de molt petita estava entre colors i pinzells. Avui els he recuperat i agrupat, també us deixo una imatge que li vaig fer fa ara 40 anys. Salutacions