Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dimarts, 9 de març del 2010

dilluns, 8 de març del 2010

16 - FEBRER - 2010

SOC AL FONS............
AL FONS D'UN POU.......
LLARG I TENEBROS......
I AL MEU COR............
PLOU, PLOU I PLOU.

LA DARRERES PARAULES SON D'EN J.M. SERRAT