Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dimecres, 5 de març del 2008

AL MEU PARE

LA VALL DEL RIU VERMELL

TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE.
DIUS QUE ENS DEIXES, TE'N VAS LLUNY D' AQUÍ
PERÒ EL RECORD DE LA VALL ON VAS VIURE
NO L' ESBORRA LA POLS DEL CAMÍ

EL TEU FRONT DUU LA LLUM DE L' ALBADA,
JA NO EL SOLQUEN DOLORS NI TREBALLS,
I EL VESTIR, AMARAT DE ROSADA,
ES VERMELL COM EL RIU DE LA VALL

QUAN ARRIBIS A DALT LA CARENA,
MIRA EL RIU I LA VALL QUE HAS DEIXAT,
I AQUEST COR QUE ARA GUARDA LA PENA
TAN AMARGA DEL TEU COMIAT




NO MORIM SI NO ENS OBLIDEN.