Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

divendres, 30 de maig del 2008

EL ARTE TIBETANO DE LA SERENIDAD.

LA FLOR ESTAVA ESPANTADA. VA ARRIBAR EL DIA EN QUE L' ANGOIXA QUE LI PRODUÏA NO FLORIR ERA MÉS FORTA QUE LA SEVA POR A OBRIR-SE AL MÓN QUE L' OBLIGAVA A SEGUIR TANCADA EN EL SEU CAPOLL.

LA FLOR ES VA OBRIR. VA DONAR UN CRIT OFEGAT DE SORPRESA I DESPRÉS VA DESPENDRE UN PERFUM TAN MERAVELLÓS QUE OMPLÍ L' AIRE AMB LA SEVA FELICITAT.

DE SOBTE LES ALTRES FLORS INSPIRADES PER ELLA, VAN ECLOSIONAR TAMBÉ.
EL QUE VA SER UN ROCÓS I FRED LLOC ES VA CONVERTIR DURANT UN BREU TEMPS EN UN JARDÍ PLE DE SORPRESA I SAVIESA.


CRHISTOPHER HANSARD.