Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dissabte, 1 de març del 2008

PETITES I BONIQUES

Publicat per a

1 comentari:

Anònim ha dit...

hola carinyo,soc l'ale. avui per fi he pogut entrar al teu bloc.m'agrada molt, diu molt de tu , de com ets i el que sents. aquesta foto m'agrada per la seva frescura i color.
t'estimo

9 de març del 2008, a les 14:11

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)