ARA

CAMINO SOLA....
A FOSQUES I A PALPENTES,
PER EL CAMÍ DE L`INÇERTESA
EMBOLCALLADA DE DUBTES I PORS.

CAMINO SOLA........
PER VIARANYS HISARDS,
VELLS INDRETS CONEGUTS, ENMURALLATS DE LLÀGRIMES,
EN UN MÓN DE SILENCI.

TEMPS, AI! TEMPS,
ET VULL, ET NECESITO ET CERCO I ET TEMO,
LLUITO AFERRISADAMENT CADA NOU DIA
PER GAUDIR I ESSER JO CADA SEGON QUE EM REGALES.

ABRAÇADES, SOMRIURES, PETONS I CARICIES,
DOLCISIM CONSÒL QUE DESPULLA D' ANGOIXA,
LES INACABALES HORES, QUAN EL TEMPS S' ATURA....
EN EL LLIT DE L' HOSPITAL.

QUAN LA SON EM FUIG I LA SOLITUD ES FÀ PRESENT....
EL MEU COR ES POSA TRIST,
I CERCO LA IL.LUSSIÓ PER QUE EM CAL
COMENÇAR DE NOU CADA MATINADA.

AI TEMPS! TE VESTEIXO DE COLORS, TAQUES I TRAÇ,
PARAULES DICTADES DES DE L' ÀNIMA,
CADA BATEC DEL COR, UN SEGON ....
CONQUERIT DES DE LA RAUXA.

DE VEGADES, DESSO EL SENY...
PER SONMIAR NOVES ALBADES,
I AMB MIRADA FOTOGRAFICA,
EM PRESENTO TAL COM SÒC; AQUI, AVUI I ARA.

DEDICO AQUEST POEMA A LA DRA MARIA LUISA DE CACERES, PSICOÓNCOLOGA.