Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dilluns, 25 de febrer de 2008

LLUMINÀRIA

AQUESTA FOTO LA VAIG FER A DES DE EL CARRER, A UNA BOTIGA DE LLAMPARES, EL VIDRE DEL APARADOR EM VA DONAR PROBLEMES, PERÒ CREC QUE EL RESULTAT VALIA L' ESFORÇ.