Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dimecres, 13 de febrer del 2008

MERITXELL ACTUAN A LA FORMIGA MARTINENCA

2 comentaris:

ISABEL ha dit...

Es el mes gran que ting aquesta vida. es el meu motor per continua endavant, pero mestic quedant sense forçes.mes que la bellesa exterior es la interior, els bons sentiments, el carinyo que dona a tot el qui s'acosta amb ella, com diuen els andalusos (es muy buena gente), tot aixo junt amb el seu mal geni. Gracies Inma, per donarla a coneixa.

Anònim ha dit...

Sort noia, la vida és tota teva... viu-la.