Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dimarts, 12 de febrer del 2008

BRUMAS


AQUEST TREBALL I L' ANTERIOR - ONÍRIC- NO SON MEUS PERO COM M' AGRADEN ELS VULL COMPARTIR AMB VOSALTRES.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)