Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dijous, 17 d’abril del 2008

AQUEST TREBALL NO ES MEU: ES UNA SELECCIÓ DE PENSAMENTS DEL LLIBRE" DONAR TEMPMS A LA VIDA" D'EN JAUME SOLER I M. MERCÈ CONANGLA, AMB PERMÍS DELS AUTORS.

EL TEMPS NO ÉS RES MÉS QUE UN GRAN BOSC DE PARAULES.I NOSALTRES SOM ELS POBLADORS D' AQUEST BOSC-- MIQUEL MARTÍ I POL.--


EL PRESENT ÉS EL PERÍODE EN EL QUAL EL FUTUR PASSA PER UN MENTRESTANT ABANS DE TRANFORMAR-SE EN PASSAT. -- LAURENCE PETER--.


HAURÍEM D'UTILITZAR EL PASSAT COM A TRAMPOLÍ I NO COM A BUTACA.--HAROLD MAC MILLAN--.