Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

diumenge, 13 d’abril del 2008

CONTRALLUM


DES DE PETITA JO RECORDO AQUESTA FINESTRA DE CASA DELS AVIS ON SEMPRE SEIA LA MEVA AVIA, QUE FEIA GUANTS DE PELL COSITS A MÀ I MIRAVA PER AQUESTA FINESTRA PER GAUDIR D' UN PRECIÓS JARDÍ.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)