Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dimecres, 6 de febrer del 2008

MERÇE CONANGLA I MARIN


PER TU, MERCÈ CONANGLA I MARIN, QUE HAS FET POSSIBLE AMB LA TEVA EMPATIA ,APRENGUÉS A GESTIONAR ELS MEUS HURACANS EMOCIONALS , ETS MOLT MÉS QUE EL MEU REFERENT ENVERS L' ECOLOGIA EMOCIONAL, ETS ESPECIAL, GRÀCIES!
Publicat per a

1 comentari:

Badulaque ha dit...

Estás hecha toda una artista. Me gusta ese blog que te has agenciado.
Enhorabuena.
Besos.
David

6 de febrer del 2008, a les 9:33

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)