Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

dimecres, 6 de febrer del 2008

GUSPÍRIA





DEDICO AQUEST TREBALL A ÀNGELS FERRAO , PER COMENÇAR AL MEU COSTAT EL CAMÍ DEL CREIXEMENT PERSONAL, SENSE TU, I LA TEVA EMPATIA SÉ QUE NO HAURIA ESTAT POSSIBLE,UNA ABRAÇADA DES DE EL COR.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)