Aquest blog està dedicat al meu pare.
L'artista és aquell guerrer que gosa dansar amb les seves pors.

Sóc una dona catalana, que treballo el color i la mirada fotogràfica com a definició dels meus sentiments.... el seny i la rauxa son el motiu de la meva pintura, no hi ha rés que l´ànima no em regali de una manera o altra, l´encís de les tonalitats infinites del color son com una cançó., que m´acarona l´ànima, sóc autodidacta. Utilitzo el programa PIXIA per dibuixar i la càmera per parlar més enllà de les paraules.

diumenge, 13 d’abril del 2008

UN PETÒ


ANYS 45-47 , EN AQUELLS TEMPS ERA UN ESCÀNDOL QUE UNA PARELLA - JA PROMESA- ES FES UN PETÓ , I MES ENCARA QUE TINGUESSIN LA GOSADIA DE SER RETRATATS........
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)